divendres, 15 d’abril del 2011

+



Teníem una teoria que no és fonamentava en cap ciència demostrable, però era una teoria que ens agradava creure i dur a la pràctica. Una teoria de símbols que et fan dibuixar un somriure als llavis; símbols i somriures, estaba a huevo. 
Després de molt temps m'he trobat de cara una altra vegada amb ells, aquestos símbols. Justament aquesta nit que es resembla prou a com solien ser quan les coses no marxaven massa bé, nits amb aranyes, una miqueta d'ajuda i vaixells d'esperances, com dirien The National, però en les quals sí seguiríem qui fóra necessari fins el cau del conill, inclús si no podem passar-hi. Al cap i a la fi, la vida no és una altra cosa que el continu ímpetu per guanyar les batalles perdudes. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada